Que s'espere, que allà vaig, que per a enemiga, jo.

Sé perfectament qui és "la meua gent". Sé de meravella en qui dec confiar i qui me la clavaria per l'esquena en només girar-me. Sé clarament qui ho donaria tot per mi, i qui no donaria ni una ungla postisa. Sé qui em valora, i també conec de sobra a la gent que no te els "nasos" de dir les coses a la cara. Conclusió? Qui em vuiga perfecte, jo el voldre més encara. Apostare per ell i ixira guanyant. Però, qui no em vuiga, millor dit, qui em vuiga però com enemiga. Que s'espere, que allà vaig, que per a enemiga, jo.