El pare és odios. Jo crec que em té mania. Crec que tots els pares tenen mania als seus fills, només perquè hem crescut. Ells voldien tenir-nos sempre petits, impotents i febles, sempre enganxats a les faldes de la mare o els pantalons del pare. De seguida que començem a ser independents d'ells, començen a detestar-nos. ¿ Què és pensen que som?
Ara que, com tenen la paella pel mànec més val no discutir, estalvies energies.
Són tan carroses, tan vells, tan d'una altra època... !
Realment, visc entre cotó fluix, i les meues insignes preocupacions són els pares i l'aspecte físic.
Decididament, sóc una inmadura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario